Escut Ajuntament d'Abrera
Escut Ajuntament d'Abrera
DILLUNS, 05/12/2022 | 18:21 h

Patrimoni cultural i Memòria històrica > SERVEIS - PATRIMONI - ESTACIÓ FGC

  • Estació ferrocarril d'Abrera. Foto: Arxiu Municipal d'Abrera

 

Centenari de l’Estació dels Ferrocarrils Catalans a Abrera (1922-2022)

 

El 14 de juliol de 1919 es va constituir la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, la qual poc després assumiria la construcció de la línia fèrria que uniria Martorell amb Manresa. El 29 de març de 1922 va entrar en funcionament el tram Martorell-Olesa de Montserrat, moment en què es va inaugurar l'estació d’Abrera, llavors retolada “Abrera-Esparreguera” en ser una parada propera a la veïna vila d’Esparreguera, que quedava fora del traçat del tren.

 

L’estació d’Abrera és un edifici de planta rectangular, de dos pisos d’alçada i coberta de dues aigües. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme entre els anys 1982 i 2007. El 2022 es commemora el primer centenari de l’arribada del ferrocarril a la vila d’Abrera i de la inauguració d’aquesta estació.

 

Estació ferrocarril d'Abrera. Foto: Arxiu Municipal d'Abrera

Els orígens de la línia

La història del ferrocarril a Catalunya va començar amb projectes que, emulant l’Anglaterra industrial, volien implantar el ferrocarril al país. Més tard van donar lloc al primer viatge en tren a la península Ibèrica, que es va efectuar entre la ciutat de Barcelona i Mataró l’any 1848.

Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia també es remunten al segle XIX. El Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu sorgiment és degut a la industrialització que, des de mitjan segle XIX, es desplegava al llarg del riu Llobregat, ja que les colònies tèxtils requerien una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el Ferrocarril Central Catalán, es va construir per comunicar les indústries d’Igualada amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el Camino de Hierro del Noreste de España, que unia Barcelona i Martorell, molt aviat va assolir un caràcter regional arran de la unió amb el ferrocarril de Martorell a Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social.

L’existència d’aquestes tres línies fèrries de via estreta explotades independentment va generar una dispersió d’esforços que es va voler solucionar unint-les sota una sola empresa: la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, constituïda el 14 de juliol de 1919. La línia de Manresa a Martorell, amb parada a Abrera i impulsada per la nova companyia, seria el nexe d’unió de la xarxa.


Abrera s’integra a la xarxa ferroviària

El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorell-Olesa de Montserrat, s'inaugura l'estació d'Abrera i, al cap de pocs mesos, el 26 de juliol, la via s'allarga fins al balneari de la Puda (Esparreguera). El 29 d'octubre ja va fins a Monistrol de Montserrat, però no és fins al 22 d'agost de 1924 que el traçat no arriba fins a la ciutat de Manresa. Aquesta connexió no només beneficia el transport de passatgers, sinó també la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó provinent de Fígols.


Temps convulsos i el declivi de la xarxa

L’etapa d’esplendor dels Ferrocarrils Catalans es va estroncar amb la greu recessió econòmica i l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), quan es va produir la voladura de molts ponts ferroviaris. Després de l’experiència col·lectivista durant la guerra i dels estralls del conflicte bèl·lic, l’estat de les línies era desolador, ja que el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va coincidir amb la llarga i dura postguerra, obligant el ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat.


La recuperació i modernització dels ferrocarrils

A finals dels anys cinquanta es va iniciar una tímida modernització del servei de ferrocarril amb la introducció de les primeres unitats dièsel. Aquest moment coincideix amb una primera reforma de l’estació d’Abrera i amb la construcció dels primers xalets ben a la vora d’aquest edifici, fet que va originar el nou barri de Sant Hilari (1958), que agafa el nom de la masia i l’antiga capella que s’ubiquen ben a prop i que es remunten a l’època imperial romana.

Les reformes profundes del ferrocarril es deuen al Pla de modernització de 1963, amb el qual es va iniciar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època daten, per exemple, les electrificacions del tram Martorell-Monistrol de Montserrat (1969) i la compra de trens elèctrics, nou material i millora dels serveis. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, la qual cosa va motivar que finalment l'Estat, a través de FEVE, n’assumís l'explotació el 1976. En aquell moment el Govern central va intentar clausurar la major part de la xarxa amb el tancament de totes les línies deficitàries. No obstant això, en morir el dictador i reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya, aquesta es va fer càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans.


Una nova època

El 5 de setembre de 1979 es va crear l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual va iniciar un ambiciós programa de modernització que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, com també la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets. L’estació d’Abrera va ser reformada el 1982.

 

  • Logo Facebook
  • Logo Twitter
  • Icona enviar

INFORMA'T

SERVEIS > Patrimoni cultural i Memòria històrica > Patrimoni: Centenari de l’Estació dels Ferrocarrils Catalans a Abrera (1922-2022)