Escut Ajuntament d'Abrera
Escut Ajuntament d'Abrera
DILLUNS, 04/07/2022 | 14:17 h

Patrimoni cultural i Memòria històrica > SERVEIS - PATRIMONI - ESCOLES VELLES D’ABRERA

  • Escoles velles

 

Escoles velles d'Abrera (1922 - 2022), un passeig per la seva història

 

 

1. Les pissarres de cal Roca

A finals del segle XIX els nens i nenes d’Abrera estudiaven a un immoble ubicat al carrer Nou número 23, a cal Roca, amb els mestres Josep Jordà i Teresa Pons, matrimoni procedent de Vilallonga de Ter i Sentmenat respectivament, segons s’especifica al llibre d’actes de la junta local d’instrucció pública d’Abrera i al padró de 1879. La seva filla Trinitat es casaria amb l’abrerenc Claudio Dalmases i Paloma, amb qui es van inspirar per a fer el nou gegant d’Abrera. Però aquesta ja és una altra història.

 

2. La comissió executiva es posa a la feina

 El 15 de març de 1921 la junta de govern municipal, encapçalada per l’alcalde Rafael Ollé, es reuneix amb la denominada «Comissió executiva per a la construcció d’escoles», els quals van traslladar la proposta de construcció d’un nou edifici escolar. Aquesta comissió la conformaven Sara Argilagas, Jaume Estruch, Josep Simón i Josep Aragall. Aquest edifici havia de suposar un abans i un després en l’escolaritació dels infants abrerencs. Un dels problemes que hi havia, a banda de la poca capacitat de les aules, era la incertesa que planava sobre el projecte educatiu, ja que estaven subjectes a un lloguer d’un espai privat. Segons les actes podem veure com la comissió exposa que «quan expiri el termini d’estada als locals designats com a escoles i habitatges per als mestres, aquests hauran de ser desallotjats», per la qual cosa la urgència de la construcció d’un immoble ex novo destinat a la comunitat educativa és ben palesa.

 

Aquesta comissió es va reunir amb el veïnat d’Abrera i, per unanimitat, acorden iniciar el projecte de construcció d’unes noves escoles. Unes obres que es van plantejar ja des de bell inici a partir d’una subscripció popular, bé amb donatius econòmics, com amb col·laboracions en espècie a base de jornals de treball per a l’obra. L’Ajuntament es comprometia, per la seva part, al retorn progressiu i sense interessos d’aquest capital.

 

La ubicació de les escoles es va preveure a l’entrada del carrer Major, en un solar de propietat municipal que està molt a prop de l’edifici de l’Ajuntament. S’especifica també que es comprarà una altra part de terreny a Josep Paloma i Mas, per a poder encabir-hi la construcció de l’edifici projectat per l’arquitecte martorellenc Josep Ros i Ros.

 

El dipositari dels diners de la subscripció popular va ser Josep Sucarrats i Rodó, qui va ser l’encarregat d’anar-ho entregant a la Comissió Executiva de l’obra a terminis. A les actes s’especifica que, un cop acabada l’obra, l’edifici no podrà destinar-se a cap altra finalitat que a «Escoles Nacionals».


Escoles velles d'Abrera

 


3. Un any d’obres per a fer realitat un somni

El cost final de les noves escoles va ser de 10.000 pessetes en donatius, 15.000 en préstec a tornar a quinze anys sense interessos i de 5.000 pessetes en concepte de jornals de treball dels veïns de la vila. El resultat va ser un edifici molt aplaudit, amb dues grans aules amb capacitat per a seixanta alumnes, dividits entre nens i nenes, i dos habitatges per a mestres a la planta superior.

 

Les Escoles Velles d’Abrera és una construcció popular, feta amb maó i pedra i de planta rectangular molt allargada, construïda en desnivell. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana.

 

Els plànols originals del projecte de l’edifici, datats del 10 de febrer de 1922 i signats per l’arquitecte Josep Ros i Ros, es conserven a l’Arxiu Històric Municipal d’Abrera. Dits plànols van ser aprovats per la Junta d’Arquitectura Escolar, a Barcelona, el 8 de març de 1922. Les obres, que van tenir la durada d’un any, van córrer a càrrec del contractista Jaume Bonastre.

 


4. Abrera de gala: el dia de la gran inauguració

 

Aquell petit poble de poc més de vuit-cents habitants s’engalanava per presentar en societat aquell edifici d’estil noucentista que tants esforços li havia costat i que havia fet realitat gràcies a l’esforç popular. Així ho recull una extensa notícia publicada a La Vanguardia del dimecres 7 de juny de 1922, explicant amb tota mena de detalls l’acte del diumenge 4 de juny a Abrera. El diari destaca que el «magnífico edificio-escuela» ha estat construït «sin subvencion del Estado y debido exclusivamente al esfuerzo y entusiasmo de aquellos vecinos».

 

L’acte d’inauguració va comptar amb la presència d’importants autoritats del moment: el rector de la Universitat de Barcelona, Valentí Carulla i Margenat; el diputat provincial del districte Antoni Jansana i Llopart; el diputat pel districte a les Corts Espanyoles per la Lliga Regionalista, Antoni Miracle i Mercader; l’inspector en cap de primera ensenyança del districte, Manuel Ibars. Com no podia ser d’una altra manera, també hi van ser presents les autoritats municipals, encapçalats per l’alcalde Rafael Ollé Paloma; el tinent d’alcalde Miquel Segarra Ollé; el síndic Isidre Dinarès; els regidors Salvador Bruguera, Josep Estruch, Rafael Moragas, Pere Amat i Josep Morral; així com el secretari de l’Ajuntament, Antoni Mas; el jutge municipal Josep Sucarrats; mossèn Lluís Pañella, qui va beneir l’edifici el mateix dia 4 de juny; i els mestres Joan Muxench i Josefa Guàrdia.

 

La jornada va començar amb la rebuda de les autoritats a la Casa Consistorial, al carrer Major, tot seguit varen dirigir-se a peu a la parròquia de Sant Pere, on van participar a la missa. En acabar la litúrgia es van tornar a dirigir al carrer Major, ara sí, al flamant edifici de les Escoles Nacionals. La Vanguardia en destaca les condicions d’higiene, ventilació i confort. Els discursos institucionals, encapçalats pel del rector de la Universitat, Valentí Carulla, es van fer en una de les aules. «Aquest palau de la infància que avui inaugurem diu molt a favor vostre, ja que posa de manifest l’amor que sentiu per la cultura».

 

Un dels sorprenents protagonistes de l’acte va ser, precisament, un jove abrerenc, Jaume Moragas, que va fer una salutació en nom de l’alumnat. Es va detallar la memòria dels donatius que s’havien fet, a càrrec del secretari municipal, Antoni Mas, precisament per subratllar l’empenta que hi havia posat la població abrerenca per a fer possible aquesta «obra de gegants», segons mossèn Pañella. Volien fer d’Abrera un model de poble culte. Els diputats provincials destacaven, al seu torn, la importància d’un acte com aquests i reconeixien les dificultats que tindrien en què els concedissin una subvenció estatal per a la compra de material escolar. L’acte institucional s’acabà amb la recitació d’una poesia per part d’un altre alumne abrerenc, en aquest cas Josep Fosalba.

 

Com va acabar la jornada? Doncs com tocava en un dia amb una efemèride tan important «Las autoridades e invitados fueron obsequiados al mediodía con un espléndido banquete».

 


5. Abrera creix i l’edifici no pot absorbir l’alumnat

 Fins al 1971 les Escoles Velles van funcionar com a tals, amb les dues aules actives. Abrera, però, havia fet un creixement espectacular amb l’arribada de nova població que venia a viure al poble per treballar a la creixent indústria.

 

Inicialment, es van posar en funcionament dues aules més, que s’afegien a les ja existents, així com dos habitatges de mestres. Aquesta ampliació provisional es va fer amb uns mòduls prefabricats que es van ubicar a la zona on actualment hi ha l’Escola Francesc Platón. Al cap de poc, el 1972, davant la creixent necessitat d’espai, l’Ajuntament d’Abrera lloga dos locals comercials més a l’actual avinguda de la Generalitat, per habilitar-los com a aules i sumar-los a les quatre aules preexistents. Aquesta dispersió de l’escolarització desemboca en un conflicte local que es resol de manera satisfactòria per a la comunitat educativa local.

 

L’estiu del 1977 l’Associació de Veïns Tramuntana pressiona l’Ajuntament, fins i tot amb manifestacions als carrers, per a la construcció d’una nova escola. El govern local fa un esforç per construir, en només quatre mesos, un edifici de vuit aules conegut popularment com l’ «Aulari», també ubicat prop dels terrenys que després van pertànyer a l’Escola Platón. A partir d’aquest moment les Escoles Nacionals perden la seva funció com a escola.

 

El creixement del municipi, però, encara reclamava la construcció de noves escoles. Finalment, l’estiu del 1978 s’inaugura el Francesc Platon Sartí, un edifici de setze aules construït en temps rècord, amb el suport del Ministeri d’Educació i Ciència. Ara sí que les Escoles Nacionals passaven a ser les «Escoles Velles» i l’immoble es presentava com un gran enigma. Què passaria amb aquest edifici?

 


6. La segona vida de les Escoles Velles

Des del seu canvi d’ús i fins a la reforma de 1998, les Escoles Velles mai van estar del tot tancades. Es tractava d’un edifici comodí, que va fer servei a diverses iniciatives i activitats. Una de les aules de l’edifici s’havia utilitzat temporalment com a casal de trobada de gent gran, precursora del Casal d’Avis; també com a aula taller de mecànica; com a seu de l’esplai; o fins i tot com a escenari dels primers passos de Ràdio Abrera en un primigeni estudi.

 

L’edifici, però, havia envellit malament i reclamava una reforma per a poder continuar donant un servei a la població abrerenca. Després d’un període d’incertesa, en el qual es va arribar a plantejar l’enderroc de tot l’immoble motivat pel mal estat de l’edificació, es va aprovar una reforma integral de l’edifici sota el mandat de l’alcalde Félix Chico. L’alcalde va declarar que no volia que Abrera perdés un edifici icònic com les Escoles Velles, que havien estat construïdes amb la il·lusió i l’esforç de tot el poble.

 

La reforma, sota la direcció de l’arquitecte municipal Salvador Panosa, va suposar la construcció d’una teulada nova i la redistribució interna després del buidatge intern de l’immoble. Una de les intervencions més destacades en el seu aspecte exterior va ser l’arrebossat de les façanes i la pintura de color beix, així com l’afegit d’uns embellidors en relleu a la part superior de les obertures, un aspecte que figura als plànols de 1922, però que finalment no es van afegir en origen, qui sap si per manca de pressupost. També s’ha de destacar la presència de l’escut municipal, en un lloc preeminent de la façana principal.

 

Aquestes obres, finalitzades el 1998, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, van desembocar en la conversió d’aquestes antigues escoles en un nou equipament cultural de la vila d’Abrera: l’Hotel d’Entitats, un espai de trobada d’associacions, amb sales de reunions polivalents on s’hi fan diverses activitats des de la seva reobertura.

 

Actualment, en ple segle XXI, l’edifici encara conserva l’antic esperit escolar, ja que és la seu de l’Aula d’Adults d’Abrera i també s’hi fan classes de l’Oficina de Català d’Abrera.

 

 

  • Logo Facebook
  • Logo Twitter
  • Icona enviar

INFORMA'T

SERVEIS > Patrimoni cultural i Memòria històrica > Patrimoni: Centenari de les Escoles velles d'Abrera (1922 - 2022)