Escut Ajuntament d'Abrera
Escut Ajuntament d'Abrera
DIMARTS, 19/03/2024 | 07:28 h

Patrimoni cultural i Memòria històrica > SERVEIS - PATRIMONI - ESGLÉSIA DE SANT PERE

  • Església de Sant Pere d'Abrera

Església de Sant Pere d'Abrera 

 

Església de Sant Pere d'Abrera 

 

Si bé disposa d’indicis d’època anterior, podem afirmar que l’església romànica de Sant Pere d’Abrera fou construïda a l’entorn del segle XII, a partir del llegat establert per Guillem Ramon I de Castellvell amb l’objectiu de sufragar-ne la consagració. De planta coberta amb volta de canó i capçalera trilobulada, disposa d’una bonica portalada d’arc de mig punt amb columnes adossades a cantó i cantó. A l’exterior, la capçalera està decorada amb arcuacions llombardes i disposava d’un campanar de planta quadrangular de dos pisos.

 

Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera sagrera (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.

 

Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baixmedieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.

 

A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.

 

Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres.

 

Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. Gràcies al treball d’aquest rector i a les persones que hi treballaren avui podem continuar gaudint del monument històric més valuós del nostre poble: l’església romànica dedicada a Sant Pere, un humil pescador del mar de Galilea que va esdevenir un dels deixebles de Jesús de Natzaret.

  • Logo Facebook
  • Logo Twitter
  • Icona enviar

INFORMA'T

SERVEIS > Patrimoni cultural i Memòria històrica > Patrimoni: Església de Sant Pere d'Abrera