Escut Ajuntament d'Abrera
Escut Ajuntament d'Abrera
DIMARTS, 19/03/2024 | 09:40 h

Patrimoni cultural i Memòria històrica > PATRIMONI: CARRER DE LA FONT

  • Carrer de La Font 1960
  • Abrera 1960
  • Cuidem els safareigs públics del carrer de la Font, elements patrimonials del nostre municipi

 

Carrer de la Font

 

Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics.


Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. Són cases de planta molt allargada amb una amplada d’uns 5 metres (que era el que donava la longitud de les bigues) amb una part construïda, planta, pis i golfes, i un gran pati, l’eixida, a la part del darrere destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics.

El carrer de la Font era un carrer de mitja galta, edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.

Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. Ja surt mencionada en un capbreu del 1630 com la font del Camp d’en Bassa, i des de dalt del carrer de la Font també s’accedeix a l’aigua per un pou, que encara existeix, construït, segurament, a la segona meitat del segle XIX.

Sembla que l’actual construcció de la font és de finals del mateix segle, quan se’n va adequar l’entorn. Ara, l’aigua raja per un broc de metall, situat a l’interior d’una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una mena d’arc de mig punt.

L’aigua de la deu era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida.

El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.

L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa. Són dos safareigs de forma quadrangular (un per rentar i l’altre per esbaldir) construïts de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora.

Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats.

La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.

La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra Un calor tan cercano.

  • Logo Facebook
  • Logo Twitter
  • Icona enviar

INFORMA'T

SERVEIS > Patrimoni cultural i Memòria històrica > Patrimoni: Carrer de la Font