Patrimoni cultural i Memòria històrica > SERVEIS - PATRIMONI - CEMENTIRI VELL
- Patrimoni: Església de Sant Pere d'Abrera
-
Patrimoni: Castell de Voltrera d'Abrera
- Patrimoni: Carrer Major i camí Ral
- Patrimoni: Centenari de les Escoles velles d'Abrera (1922 - 2022)
- Patrimoni: Carrer de la Font i safareigs
- Patrimoni: Cementiri vell
- Patrimoni: Centenari de l’Estació dels Ferrocarrils Catalans a Abrera (1922-2022)
- Patrimoni: Conjunt històric i arqueològic de Sant Hilari d’Abrera
- Patrimoni: Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del bosc de Sant Miquel d'Abrera
- Patrimoni: Espai Artístic Pere Torres
- Patrimoni: Pou de glaç d'en Margarit
- Patrimoni: A Abrera sí que hi ha res
- Arxiu Històric
- Biblioteca Josep Roca i Bros
- Patrimoni: noms antics de cases i comerços d'Abrera
Cementiri vell
En època romana la gent enterrava els seus morts al llarg dels camins. A Abrera tenim constància de l’existència d’enterraments aïllats en diferents punts del terme, anteriors als segle X. La construcció de l’església de Sant Pere d’Abrera, al voltant del segle XII, motivà l’aparició d’un cementiri al seu entorn, agrupació que apareix en molts pobles fins a l’inici del segle XX, quan els cementiris són traslladats per raons sanitàries als afores dels nuclis de població.
La història del nostre cementiri arrenca l’any 1887 quan el rector mossèn Pau Boloix proposà construir-ne un de nou, ja que el cementiri adossat a l’església de Sant Pere no podia encabir més difunts. L’epidèmia de còlera apareguda a Espanya a principis de 1833 motivà una reial ordre que obligà a efectuar aquests trasllats. Obtingut el vistiplau del bisbat de Barcelona, mossèn Pau encetà les gestions per aconseguir els terrenys que li oferia en permuta Pere Sucarrats.
El 26 de gener de 1888 es concedí el permís municipal per començar-ne la construcció. Per finançar el nou cementiri, es formà una llista de 98 contribuents i mossèn Pau va prometre, a tots els qui hi col·laboressin, que absoldria del pagament dels drets d’obra als qui després volguessin tenir un nínxol. El 15 de maig de 1888 es beneí i inaugurà el nou cementiri. Hi acudí en processó tot el poble, les autoritats civils i els rectors veïns. Aquell mateix any la verola va ser especialment virulenta i va afectar un gran nombre d’infants i joves d’Abrera.
A l’interior del cementiri trobem el memorial dels olesans afusellats el 19 de febrer de 1939 en aquest indret, durant la Guerra Civil, entre ells l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Fèlix Figueras i Aragay. Figueras fou detingut a principis de febrer de 1939 per un escamot de soldats i empresonat juntament amb una trentena de persones. Després fou jutjat i, la matinada del 19 de febrer de 1939, va ser afusellat per soldats franquistes en aquest lloc juntament amb altres setze persones.
El darrer enterrament en aquest cementiri tingué lloc l’any 1987. Actualment es pot visitar el cementiri, ubicat a cavall entre dos altres edificis històrics d’Abrera: l’Estació del ferrocarril i l’església de Sant Pere.