L’acte es va dur a terme a la seu central del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La doctora Ripoll va iniciar el seu parlament agraint el suport i la presència a l’acte de l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, de la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré, i del tècnic del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Gerard Bidegain.

Investigacions de gran nivell

Sota el títol “Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV” els investigadors van presentar els resultats de les darreres campanyes d’excavació i restauració fetes en aquest important enclavament històric del nostre municipi. El fet que Abrera estigui present a la Tribuna d’Arqueologia demostra el gran nivell de les investigacions que s’hi estan duent a terme i la consolidació del treball arqueològic impulsat des de l’Ajuntament de manera continuada des del 2017 i coordinat científicament per la Universitat de Barcelona.

Els investigadors van presentar els resultats de les darreres campanyes d’excavació i restauració fetes en aquest important enclavament històric del nostre municipi.

Sant Hilari d’Abrera, una joia patrimonial del nostre municipi

Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025].

Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.

Qui ho vulgui pot recuperar online i de manera lliure el vídeo íntegre de la conferència sobre Sant Hilari d’Abrera al canal de YouTube de patrimoni.gencat i també al blog de la Tribuna d'Arqueologia.

• Podeu veure el vídeo de la conferència sobre Sant Hilari d’Abrera fent clic aquí.

Abrera present a la prestigiosa Tribuna d’Arqueologia de Catalunya

Tribuna d'Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, amb l'objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l'exterior que puguin ser d'interès en relació amb l'arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. La revista 'Tribuna d'Arqueologia' compila els articles de les conferències de cada temporada. Porta organitzades 41 edicions des del 1982, quan el llavors anomenat Servei d'Arqueologia el va impulsar. Des de llavors, tant el cicle de conferències com la publicació de la revista s'han realitzat ininterrompudament.

Aquesta llarga i reeixida tradició ha fet de la Tribuna d'Arqueologia el calidoscopi que ha recollit la realitat arqueològica i paleontològica des dels seus múltiples vessants: la recerca, els canvis al marc legal, l'adequació dels jaciments per a la visita, etc. Arqueòlegs, paleontòlegs, químics, gestors, arquitectes, restauradors, museòlegs... Tots han tingut cabuda en aquestes conferències que han esdevingut una plataforma de referència en el món acadèmic i cultural.

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!