La trobada va arrencar a les 9.30 h a l'edifici del nostre Ajuntament, on el nostre alcalde, Jesús Naharro, i la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica a l'Ajuntament d'Abrera, Arantxa Galofré, acompanyats de diversos regidors i regidores del consistori abrerenc, van rebre la consellera, que va signar al llibre d’honor del municipi.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha destacat que “la lluita per la reivindicació i la difusió de la memòria democràtica és una de les grans prioritats pel Govern de la Generalitat. Així ho recull el departament que encapçalo; justícia, drets i memòria.  Les polítiques públiques de memòria han de ser un instrument per reforçar les conviccions democràtiques i lluitar contra el feixisme. A través de la direcció general de Memòria Democràtica treballem per tal de garantir el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes de repressió".

En aquest sentit, Ubasart ha apuntat que actes com el que s'ha celebrat aquest dissabte a Abrera donen sentit a la feina que es fa des del Departament: "Avui una vintena de veïns del municipi d’Abrera, reben la justícia i reconeixement que mereixen, mitjançant el document de reparació jurídica. En nom de la conselleria que represento, vull traslladar tres missatges a les famílies: els seus familiars no eren culpables de res, els judicis franquistes van ser una farsa i, per últim, el Govern d’aquest país reconeix i honra la memòria de les víctimes del franquisme, com a deure democràtic."

Gemma Ubasart: "Vull traslladar tres missatges a les famílies: els seus familiars no eren culpables de res, els judicis franquistes van ser una farsa i el Govern d’aquest país reconeix i honra la memòria de les víctimes del franquisme, com a deure democràtic".

Respecte a la nul·litat dels judicis franquistes, la consellera va recordar que "són un document oficial de reparació jurídica de les víctimes del règim, que deixa constància de la nul·litat d’aquestes sentències i resolucions, emanades d’uns tribunals il·legals. Aquests judicis van ser un instrument repressiu, per atemorir  i sotmetre a la població al pensament únic.  Avui dia, ja hem tramitat 100.000 sol·licituds, però encara queden moltes persones que ho poden demanar a través de  la Direcció General. Des del 2017 el departament ha expedit més de 6.600 documents de nul·litat dels judicis franquistes i aquests documents estableixen l’honor, la dignitat i la memòria dels injustament encausats. Aprofito per fer una crida als ciutadans que tinguin familiars encausats per aquests motius i sol·licitin la reparació jurídica. És un procés completament gratuït i que es pot fer a través del web del departament, o bé trucant al 012.”

En la seva valoració, el nostre alcalde, Jesús Naharro, ha apuntat que es tracta d'"un acte molt important i que fa molt de temps que s’havia de fer,  i reconèixer aquestes famílies que van ser víctimes d’aquells mal anomenats judicis que van provocar que molts veïns i veïnes d’Abrera fossin jutjats, empresonats i condemnats, i amb vigilància. Hem fet aquest acte de reparació".

Naharro ha destacat que "hem treballat molt des de l’Arxiu Històric del municipi i el departament de Patrimoni, conjuntament amb les famílies, s’ha fet un treball de recerca intens per tal de poder donar avui aquest document reparatiu de la mà de la Generalitat i amb la visita de la consellera, Gemma Ubasart. Amb aquest document atorguem a les famílies el reconeixement de nul·litat d’aquell procés en el qual van estar sotmesos. Aquest acte de reparació l’hem fet amb molta delicadesa i decisió perquè Abrera no es pot mantenir al marge. Aquesta primera taula de reconeixement i de reparació s’ha dut a terme amb molt d’èxit i les famílies s’han trobat reconegudes, reparades d’un fet que mai hauria d’haver succeït i que no podem permetre que torni a produir-se. Des d’Abrera estem molt contents i amatents per reparar aquestes injustícies socials que van ocórrer fa anys al nostre municipi.”

Jesús Naharro: "Amb aquest document atorguem a les famílies el reconeixement de nul·litat, amb decisió, perquè Abrera no es pot mantenir al marge. Les famílies s’han trobat reconegudes, reparades d’un fet que mai hauria d’haver succeït i que no podem permetre que torni a produir-se".

Per la seva part, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré, ha destacat que “és un dia molt important per la nostra vila, hem celebrat un acte de reparació moral per tots aquells veïns i veïnes que van patir la repressió franquista. Ha estat un acte de justícia, molt emotiu, un acte d’homenatge als seus familiars després d’anys de patiment".

Galofré també ha volgut fer els següents agraïments: "a totes les famílies per haver vingut i a la Teresa Morral per facilitar-nos la documentació i per la seva incansable ajuda a l'hora d’explicar-nos i donar-nos informació del passat d’Abrera". Finalment, també ha destacat "la gran feina realitzada des del nostre Arxiu Municipal així com del nostre tècnic de Patrimoni, i aquesta regidoria continuarà treballant i fent recerca per potenciar la memòria democràtica i recuperar la memòria de tots els abrerencs i abrerenques represaliats.” 

Arantxa Galofré: "Vull agrair a totes les famílies la seva assistència i a la Teresa Morral la seva incansable ajuda. Des de l'Ajuntament continuarem treballant i fent recerca per potenciar la memòria democràtica i recuperar la de tots els abrerencs i abrerencques represaliats".

Seguidament, es van dirigir a la Sala Municipal (carrer de Casamada, 12), on es va donar iniciar l’acte, amb la interpretació d’una peça musical per a piano a càrrec de Luis Frontado, i es va dur a terme una xerrada-col·loqui sobre la repressió franquista i les fitxes de llibertat vigilada del règim franquista, que va comptar amb la participació de la jutgessa de pau d'Abrera, Teresa Morral, l'arxivera municipal Alba Cánovas, el tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Gerard Bidegain, la membre de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Teodosia Pavón i la historiadora i coordinadora de recerca, Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBLL (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat), Maribel Ollé.

Això és el que van explicar algunes de les participants a la xerrada i assistents a l'acte:

Teresa Morral, jutgessa de Pau d'Abrera

“Va ser una sorpresa rebre aquesta carpeta, no m’ho creia. Quan la vaig obrir i vaig veure tota aquesta documentació, no podia llegir perquè tremolava. Diuen que era un secret que no es podia dir a ningú, però s’ha acabat el secret perquè aquestes famílies tenen tot el dret a tenir la documentació dels seus familiars. Això s’havia de destapar i la gent ho havia de saber.”

Maribel Ollé, historiadora i coordinadora de Recerca, Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBLL

“És molt important tancar la carpeta de la repressió. Ja no tenim els represaliats entre nosaltres, però això no vol dir que no tingui sentit. És un acte  que tan de bo s’hagués pogut fer fa 20 anys, ja teníem democràcia, però igualment continua sent de gran interès. No deixa de ser un acte de reparació perquè hem vist encara alguna filla i fills, besnéts, néts. I si han fet acte de presència avui és perquè d’alguna manera se senten alleujats. És una derogació, una anul·lació que té molt de sentit perquè va traumatitzar molt a les famílies durant la postguerra (pobresa, marginació, assenyalament...no només als que estaven a la presó si no també a la família, i dificultats per tirar endavant)."

"Tot això està una mica impregnat en les memòries familiars i com a mínim tenen aquest document que, si més no, és un incentiu per buscar la història familiar o que algun avantpassat els hi expliqui. Felicitacions a tot l’Ajuntament d’Abrera i a la tasca que han fet de recuperació  de la memòria històrica i, sobretot, de la derogació dels judicis.”

Xavier Menéndez, responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona

“Anem tard amb aquest tema. Hi ha una necessitat imperiosa de recuperar els noms i les cares de totes les persones que van patir repressió durant el franquisme.  El fet de donar un diploma i fer aquest acte de reparació és un pas petit però molt important perquè fa que les famílies puguin sentir-se reconegudes per les administracions i saber, perquè durant anys hi ha hagut un mantell de silenci i culpa, que els seus familiars no van fer res de dolent, no van  incomplir cap llei, al contrari, els que van incomplir la llei van ser els que els van condemnar.”

 Les famílies dels 18 abrerencs que han estat reparats jurídicament, han rebut els certificats i carpetes amb la documentació en format paper i digital, i han manifestat la seva satisfacció de poder celebrar aquest acte.

Després de la xerrada-col·loqui es va procedir a fer el lliurament dels certificats de reparació jurídica de les causes contra les víctimes del franquisme a Abrera i de les carpetes amb els facsímils de les fitxes de llibertat vigilada dels represaliats als seus familiars. Cada família ha recollit una carpeta i un pen drive on hi ha la reproducció de l’expedient de l’alliberat, la fitxa descriptiva de la documentació amb un directori dels arxius que conserven els expedients dels procediments judicials militars i els expedients personals de la presó de procedència.

Això és el que explicaven alguns dels familiars dels 18 abrerencs reparats jurídicament:

• “ Una reparació històrica que feia falta fer. S’ha posat molta voluntat per poder-ho realitzar. Crec que és un encert, és tard però ha arribat”
• “S’hauria d’haver fet abans, però potser mai és tard. Val més tard quer mai. Hem vist l’emoció, en aquest cas, de la meva mare i reviure ara això, crec que és important".
• "Aquesta reparació permet posar les coses al seu lloc. No hauria d’haver passat”.
• “Una alegria molt gran. S’ha fet justícia.”
• “Una il·lusió molt gran. Jo vaig viure uns quants anys amb el meu avi i recordo que era un home que estava molt ben informat, però mai ens va explicar res de la guerra. I aquella pregunta que et feies, una mica ha estat contestada en aquest acte d’avui.”

 Nom dels abrerencs víctimes de la repressió franquista reparats jurídicament:

• Isidre Tort Ribera
• Pere Visa Morell
• Enric Claramunt Ribera
• Josep Claramunt Planas
• Josep Claramunt Ribera
• Joan Bruguera Sala
• Salvador Bruguera Barnet
• Josep Estruch Esteve
• Josep Amat Bové
• Joan Boladeras Moragas
• Vicenç Drets Bruguera
• Joan Archs Serra
• Josep Parera Poch
• Jaume Bonastre Roig
• Vicenç Fàbrega Piguillen
• Pere Vallès Sucarrats (alcalde durant el període republicà)
• Joan Morell Vera

Mencions per a dos abrerencs que van ser jutjats per tribunals militars de fora de Catalunya i als quals no se'ls ha pogut lliurar el certificat de reparació jurídica per part de la Generalitat:

• Josep Roda Albiol
• Joan Solies Alert

Per acabar aquest emotiu acte, es va tornar a fer una interpretació musical a càrrec del pianista Luis Frontado. 

• Podeu escoltar totes les valoracions a L'Entrevista del Dia de Ràdio Abrera del dilluns 21/11/2022  fent clic aquí o a l'enllaç que trobareu a la part inferior d'aquesta pàgina. 

Un acte de gran rellevància per a la memòria democràtica de la nostra vila

Amb aquest acte institucional hem lliurat físicament els certificats de nul·litat de les causes contra els abrerencs, emesos d'acord amb la Llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, del 4 de juliol, en la qual es declara la il·legalitat dels tribunals i consells de guerra de la dictadura franquista, i, en conseqüència, la nul·litat de ple dret de totes les seves sentències i resolucions dictades per causes polítiques a Catalunya entre el 1938 i 1978.

A banda, també hem lliurat una còpia de documentació sobre el seu familiar, ja que, el passat 2021 la senyora Teresa Morral, jutgessa de pau d’Abrera, va mostrar a l'Arxiu Municipal la documentació produïda entre els anys 40 i 60, per la Junta Local de Llibertat Vigilada del municipi. Aquests expedients s’han conservat tots aquests anys a l’arxiu del Jutjat de Pau d’Abrera. Majoritàriament, aquests documents estan formats per la fitxa d’alliberat condicional (on hi consta la fotografia tipus carnet, les empremtes dactilars, dades identificatives, dades personals i dades processals i penals), el full de vicissituds on hi consten les signatures mensuals de l’encausat, i oficis entre la presó de procedència i l’Ajuntament.

• Per a més informació podeu escoltar L'Entrevista del Dia de Ràdio Abrera del dilluns 14/11/2022  fent clic aquí o a l'enllaç que trobareu a la part inferior d'aquesta pàgina.

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!