Amb la participació d’homes i dones es van treballar  els punts de la nostra subseu "Els infants com a testimonis de la violència masclista" i "violència psicològica" i els grups  de treball van arribar a les següents conclusions, que es presentaran els dies 26 i 27 d’octubre a Castelldefels, al 5è Congrés de les Dones del Baix Llobregat:

Respecte de la violència psicològica:
                         

• Que la violència psicològica es tingui en compte a l’hora de la pràctica de la prova en els judicis relatius a violència de gènere. Cal que s’apreciï que sempre que hi ha maltractament físic, econòmic, material, social i/o sexual hi ha també maltractament psíquic; i que aquest té conseqüències en la salut (física i psíquica) i en els aspectes socials, això és, afecta la vida de la dona de una manera global.
• Que la manera de demostrar-ho sigui mitjançant professionals de la psicologia, la qual té prou eines per a demostrar que la violència psíquica té conseqüències molt greus per a les víctimes (dones i criatures).
• Que la violència psicològica no només la pateixen les dones, sinó també els seus fills/filles
• Revisar i reescriure amb to obligatòri el relatiu a violència psicològica en les lleis relatives a violència de gènere o en violències masclistes. O el que és el mateix, revisar les lleis per a que incideixin en el maltractament psicològic.
• Que els i les professionals juristes que intervenen en casos de violència de gènere, utilitzin totes les vies legals per a sol·licitar la valoració pericial psicològica; i que es presentin informes psicològics als jutjats.
• Formació específica de manera obligatòria per als i les professionals que intervenen en un procediment judicial (jutgesses, jutges, fiscals, juristes i la resta de professionals de la justícia) en tots els aspectes que inicideixen en la violència de gènere i especialment en les característiques de la violència psíquica. Això és, incorporar la perspectiva de gènere en els estudis.
• La violència psicològica, no acaba un cop que deixa d’haver relació de convivència entre agressor i víctimes (dones i criatures) sinó que poden haver un seguit de fets que segueixin afectant psicològicament després. I aquests s’han de tenir en conte. Són propostes:
• Es proposa una intervenció coordinada entre Serveis Socials, Promoció econòmica i les empreses del municipi per ajudar a  dones que pateixen violència a trobar una feina amb horari que els permeti la conciliació familiar.
• Es proposa que les administracions  augmenti els ajuts per a menjador escolar i llibres d'escola a les persones que ho necessitin.
• Que es revisin i modifiquin les lleis que permeten als pares separats, no pagar la pensió dels seus fills/filles
• Que els professionals que intervenen en els acords de divorci tinguin en compte la situació de pobresa econòmica en què queden les dones, molt especialment les dones grans i les que tenen menors d’edat , i no tenen feina i que no acceptin determinats acords que perjudiquin les dones.

En la línia de la informació, s’ha incidit en la necessitat que les dones tinguin una informació realista del procés de denúncia i separació de l’agressor. Han de saber la realitat del que pot passar i les dificultats i situacions que hauran de viure quan denuncien la violència i, tot i així, sentir-se prou recolzades per continuar endavant amb la denúncia. Han de saber que denunciar la violència és un pas endavant per a la seva independència, per a la seva salut psíquica, però que no és el final del camí, sinó el començament d’una vida lliure.

És necessari que se sentin les seves veus, que siguin elles les que parlin i reivindiquin els seus drets. Naturalment, amb els homes que vulguin acompanyar-les i donar-los suport; deixant-li a la dona el seu espai.

• D’això són testimoni el grup del SIAD d’Abrera, participant en la difusió d’informació i en la relació d’autoajuda del grup i formant part del Consell Municipal de les Dones, participant en actes públics i mitjans de difusió.
• PROPOSTES
• Potenciar des de els municipis la participació social de les dones.
• Que les administracions propicien les xarxes socials, els grups d’autoajuda, les associacions de dones i la implicació de les dones en les activitats socials, la paritat en els actes públics com a elements que propicien la identificació social i la sortida de l’aïllament social en què es  roba la víctima de violència.
• Accions concretes i continuades per informar i formar la població:
  Fomentant els punts d’informació i formació.
• Crear escoles municipals de formació feminista per a dones i homes.
• Treballar en l'educació igualitària, intergeneracional, posant els esforços en la prevenció de la violència masclista psíquica entre la joventut, des de les escoles i les famílies.
• Revisar el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació perquè la informació que donin sigui objectiva i no basada en mites i creences patriarcals.

• Respecte de la violència que pateixen els fills i filles de pares maltractadors
  En el grup de debat  "Els infants com a testimonis de la violència masclista", el punt central és la desprotecció en que es troben els fills i filles menors. Es considera que si hi ha violència cap a la mare, aquesta violència també la pateixen els fills, entenent que no es pot separar la violència cap a la dona de la violència cap els seus fills.
  
  Com s’ha vist, i malauradament sabem, la utilització de les criatures per fer-li mal a la mare, pot acabar en el seu assassinat, insistir en denunciar la desprotecció en que queden els infants orfes quan la seva mare ha estat assassinada pel pare dels infants. Es considera, i es remarca, la convicció que no pot ser un bon pare aquell que els ha deixat sense mare o la maltracta. No obstant, en molt casos, els jutges han prioritzat el vincle paterno-filial (dret del pare) en detriment de la seguretat dels infants (drets dels fills).
• Propostes
• Formació específica dels professionals per a que els infants, des del primer moment en que es tingui coneixement, siguin tractats també com a víctimes de la violència i es valori el risc que comporta viure o conviure amb el seu progenitor maltractador.
• Millorar la detecció i identificació de situacions de ric dels fills i filles de les víctimes de violència.
• Ja que la desprotecció dels i les  menors durant el procés de denuncia i/o separació es absoluta, es fa necessari que intervinguin les fiscalies per sol·licitar ordre de protecció cap els/les menors.
• Es proposa que es facin tots els passos necessaris perquè es protegeixi el més febles (els/les menors) i que es defensin els seus drets per sobre dels drets del progenitor; que els pares siguin informats de què implica i quins són els deures de l’exercici de la pàtria potestat i que li sigui retirada si no els compleixen.
• Que els fills i filles orfes per l’assassinat masclista de la seva mare, siguin protegits i separats del pare l'assassí, perquè no es pot considerar un bon pare aquell que els ha deixat sense mare.