Escut Ajuntament d'Abrera
Escut Ajuntament d'Abrera
DIMARTS, 15/10/2024 | 22:57 h
  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)
  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)
  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)

    + 5

  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)
  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)
  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)
  • Àngel Visa Orús (Cal Benet, Abrera, 12 de febrer de 1915 – Bergerac, França, 10 de novembre de 1973)
  • Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)

Rebem els familiars de l'abrerenc deportat al camp de concentració de Mauthausen, Àngel Visa Orús (1915-1973)

26/1/2024

Des de l’Ajuntament d’Abrera, mitjançant el servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, vetllem per la preservació i divulgació de la memòria històrica i democràtica del municipi. Els familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973) han visitat l'Ajuntament, aquest dilluns 22 de gener, per col·laborar amb la preservació i la divulgació de la memòria del seu parent.


El nostre alcalde, Jesús Naharro, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré, i el tècnic municipal, Gerard Bidegain, van rebre a dos fills d'Àngel Visa Orús, que viuen a Bergerac (França) i una representació de la família Boladeras-Visa que resideix a Abrera i Esparreguera. L'alcalde i la regidora van lliurar a la família un lot de llibres sobre diversos temes del patrimoni abrerenc, entre els quals hi havia el llibre "La Guerra Civil a Abrera" (Montserrat Fosalba Domènech, 2001), així com el DVD amb el documental sobre l'Abrera de la II República fins a la postguerra. Les valoracions de la recepció són molt positives:


Arantxa Galofré, Patrimoni Cultural i Memòria Històrica

“Estem molt agraïts de rebre els familiars de l'abrerenc deportat al camp de concentració de Mauthausen, Àngel Visa Orús. Durant la reunió hem pogut compartir les seves vivències i ens han ensenyat fotografies que ens ajudaran a seguir explicant la seva història. Donar veu a les famílies i escoltar-les ens permet abordar qüestions capitals que afecten el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, que servirà també per rescatar de l’oblit i del silenci la història de la repressió franquista".

"Des de la Regidoria de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica volem seguir treballant en aquest banc de memòria perquè creiem que és una gran fita per al municipi, un exercici de responsabilitat col·lectiva, de memòria democràtica, i un recurs molt important per a les noves generacions.”

 

Els familiars van manifestar el seu agraïment per la recepció i l'atenció del govern municipal a la Sala de Juntes de l'Ajuntament i van posar-se a disposició del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica per seguir investigant i difonent la memòria i llegat del seu pare.

 

Arantxa Galofré: "Volem seguir treballant en aquest banc de memòria perquè creiem que és una gran fita per al municipi, un exercici de responsabilitat col·lectiva, de memòria democràtica, i un recurs molt important per a les noves generacions.”


Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)

 

Després, els familiars d'Àngel Visa Orús van anar amb el tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d'Abrera, Gerard Bidegain, a visitar les ubicacions dels dos habitatges on va viure el veí deportat. En primer lloc, es van dirigir a l'antiga casa familiar, al número 6 del carrer Major, ben a prop de l'Ajuntament vell i les Escoles Velles. Després van desplaçar-se fins al lloc on hi hagué l'antiga casa de Cal Benet, darrere l'absis de l'església de Sant Pere, habitatge on va néixer Àngel Visa Orús l'any 1915. Actualment, la ubicació de la casa de Cal Benet, ja desapareguda, coincideix amb el parc infantil del passeig de l'Església.

 

Rebem a l'Ajuntament als familiars del deportat a Mauthausen, l'abrerenc Àngel Visa Orús (1915-1973)

Àngel Visa Orús (Cal Benet, Abrera, 12 de febrer de 1915 – Bergerac, França, 10 de novembre de 1973)

La trobada s'ha produït la setmana que es commemora el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, aquest dissabte 27 de gener.

 Preservació i divulgació de la memòria històrica i democràtica

Del del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica vetllem per la preservació i divulgació de la memòria històrica i democràtica del municipi. La història dels deportats als camps de concentració i extermini nazi és un dels episodis més foscos de la nostra història recent i mereix ser recordada i divulgada a la ciutadania, especialment a les noves generacions, per evitar que mai més i enlloc del món es repeteixin aquests crims contra la humanitat.

A Abrera s’ha documentat el cas d'Àngel Visa Orús (Cal Benet, Abrera, 12 de febrer de 1915 – Bergerac, França, 10 de novembre de 1973), abrerenc que va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 3 d’abril de 1941 i va ser alliberat el 6 de maig de 1945. Les seves dades figuren al llistat de deportats catalans i espanyols als camps nazis (Memorial Democràtic. Banc de la Memòria Democràtica).

Sol·licitud de la col·locació del memorial Stolpersteine per a Àngel Visa Orús al carrer Major

En el Ple del 27 de maig de 2021, es va aprovar la proposta de la regidoria de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de sol·licitar al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya la col·locació de l'Stolpersteine per a Àngel Visa Orús al lloc on va viure, el número 6 del carrer Major

 

Aquest projecte artístic de reivindicació d’aquesta memòria anomenat Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar») neix de la mà de l’artista Gunter Demnig (1947) a Alemanya. Les primeres llambordes que es van col·locar van ser a Berlín el maig de 1996 dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg.

 

L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa, indicant-ne el nom i el lloc i data de deportació. També se n’especifica la data d’alliberament o d’assassinat. El memorial en forma de llambordes disperses per tot Europa ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. Avui en dia és el projecte més gran descentralitzat de memòria. A Catalunya, el projecte és coordinat i liderat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Justícia. Aquest ens especifica que és vital “recordar la memòria col·lectiva dels qui lluitaren i moriren per les llibertats i drets socials és essencial per construir una societat més justa i cohesionada".

Aquesta col·locació i homenatge al deportat abrerenc resta pendent de la Generalitat de Catalunya i de la llista d'espera que hi ha arreu del territori per poder fer front a totes les sol·licituds.

 

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!

  • Web www.abrera.cat
  • Instagram @abrerainfo i "X" @AbreraInforma
  • Youtube "Ajuntament d'Abrera"
  • Ràdio Abrera (107.9 FM i www.radioabrera.cat)
  • Aplicacions gratuïtes "Connecta't a Abrera" i "Ràdio Abrera", disponibles als sistemes Android i IOS.

FALDÓ NOTÍCIES 2023


  • Logo Facebook
  • Logo Twitter
  • Icona enviar

INFORMA'T

ACTUALITAT > Notícies