L'acte va comptar amb l'assistència de l'alcalde d'Abrera, Jesús Naharro, l'alcalde d'Olesa, Miquel Riera, acompanyats de regidors i regidores dels dos consistoris, representació de partits i familiars de les víctimes. 

El nostre alcalde, Jesús Naharro, va destacar que un any més hem realitzat un homenatge "als veïns i veïnes afusellats a Abrera i enterrats aquí, en el marc de la barbàrie del passat, de la guerra civil. Avui és un dia de record, en el qual hem d'explicar el que va succeir abans de la guerra, de la dictadura, que va ser el preludi d'una situació de conflicte. Aquestes circumstàncies no es poden repetir mai i perquè això no succeeixi hem de tenir molt clar que hem de parlar, hem d'explicar les coses i tothom ha de fer esforços per arribar a una entesa perquè per damunt de tot està la llibertat de tothom". 

L'alcalde d'Olesa, Miquel Riera, va comentar que "aquest any de Covid ens obliga a fer uns actes reduïts i més simbòlics que mai. Però no hem d'oblidar mai aquella barbàrie que va passar en els anys de guerra civil. Però sobretot hem d'estar molt atents a allò que va provocar aquella barbàrie, aquella pèrdua de llibertats i democràcia, que va provocar un desgast dia a dia, any rere any i resulta que estàs en una autocràcia i no una democràcia. Per això estem aquí, per fer memòria històrica i per recordar aquells fets, perquè no es tornin a produir". 

Els fets de febrer del 1939 estan recollits al llibre de l’historiador Oriol Dueñas  “La violència d’uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra 1936-1945. El cas d’Olesa de Montserrat”. Segons recull Dueñas, el 13 de febrer de fa 80 anys va tenir lloc l’entrada de les tropes franquistes al municipi. Aleshores, va ser quan es va constituir de forma definitiva una comissió gestora del nou ajuntament. I algunes de les famílies que havien patit la pèrdua d’un familiar pels fets violents de rereguarda durant la guerra civil van començar a pressionar les noves autoritats perquè fossin castigats de manera exemplar els autors o responsables indirectes dels assassinats.

Davant les constants peticions, el responsable militar d’Olesa, el capità habilitat d’infanteria del 21 Batallón de Zaragoza Mariano Pérez, va autoritzar la detenció dels considerats responsables dels assassinats comesos durant la guerra. Van ser detingudes i empresonades una trentena de persones, que van ser tancades a l’edifici del Círcol Federal Democràtic i Obrer, antic centre de reunions de les forces progressistes de la vila. Entre els detinguts hi eren l’antic alcalde d’Olesa entre abril de 1931 i 1934 i al 1936, Fèlix Figueras i Aragay, i altres excàrrecs electes com Joan Jané, Josep Bayona o Martí Lahosa.

Un cop fetes les detencions es va iniciar a l’edifici del Círcol el que ha estat conegut a Olesa com el “judici de les vidues” a causa de la important participació que van tenir moltes de les dones dels assassinats entre 1936 i 1937. Un cop acabat, van quedar retingudes una vintena de persones. Algunes van ser condemnades a mort, menys 14 dels acusats, entre ells Fèlix Figueras i Aragay i Joan Jané Casajoana, ja que davant els dubtes per la seva teòrica responsabilitat, el capità habilitat Mariano Pérez va decidir que era millor traslladar-los a Barcelona i que fossin jutjats per un tribunal militar. Familiars de les víctimes, però, van seguir pressionant el capità Pérez, que finalment es va deixar convèncer i va decidir que l’endemà, durant el trasllat a Barcelona, aquelles persones serien afusellades. L’afusellament va tenir lloc la matinada del 19 de febrer de 1939 al cementiri d’Abrera.

Les persones afusellades el 19 de febrer de 1939 van ser:

José i Juan Campos Peris (es desconeix si van sobreviure o no)

Juan Garrido Abad (sobreviu però torna a ser afusellat l’endemà a Olesa)

Mateo Hinojosa Izquierdo (afusellat)

José Martínez López (afusellat)

Juan A. Martínez Moreno (sobreviu, exiliat a França)

Juan Pérez Garviche (sobreviu, trobat i assassinat temps després)

Juan Heredia Martínez (afusellat)

Ramon Badia Blasi (afusellat)

Josep Bayona Vidal (afusellat)

Fèlix Figueras Aragay (afusellat)

Josep Font Cugat (afusellat)

Ginés González Gallardo (malferit, mort a casa seva a Olesa)

Martí Lahosa Queralt (afusellat)

Joan Jané Casajoana (afusellat)

José Martí Pons (afusellat)

Tomàs Matas Campaña (afusellat)

Jaume Picas Vila (afusellat)

Joana Piñero Fernández (afusellada)

Lluïsa Xifré Morros (afusellada)

Enric Cortell i Ramon Massagué, dos veïns d’Abrera que van ajudar a fugir a Juan Garrido Abad i que van ser afusellats l’endemà amb ell.

Visites esgraonades i segures

Enguany, a causa de les mesures preses per la prevenció i contenció de la Covid-19, els i les visitants dels cementiris per la festivitat de Tots Sants han hagut de seguir diverses mesures de seguretat, com l'ús de gel hidroalcohòlic a l'entrada i la sortida dels recintes i el seguiment dels itineraris senyalitzats i les recomanacions indicades per l'Ajuntament amb la col·laboració de Protecció Civil d'Abrera.
En previsió de l'augment d'afluència de visites, vam ampliar els horaris dels cementiris del dijous 29 d’octubre al diumenge 1 de novembre fins a les 21 hores. La visita als cementiris ha estat esgraonada. Des de l'Ajuntament d'Abrera agraïm a les nostres veïnes i veïns la seva col·laboració.

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!

• Web abrera.cat
• Instagram @abrerainfo i Twitter @abrerainforma
• Youtube Ajuntament d'Abrera
• Ràdio Abrera (107.9 fm i radioabrera.cat)
• Aplicacions gratuïtes "Connecta't a Abrera" i "Ràdio Abrera", disponibles als sistemes Android i IOS.