La sessió ha començat a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb les salutacions institucionals. L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, ha donat la benvinguda als assistents i ha subratllat el compromís del nostre municipi amb la recuperació i dignificació de la memòria democràtica. Tot seguit, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la XMD, Eva Martínez, ha destacat la tasca coordinada que es desenvolupa arreu de la comarca per preservar la memòria històrica. També han intervingut Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Jordi Font, director general de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Jesús Naharro, alcalde d’Abrera

“Avui situem Abrera al centre de la memòria democràtica del Baix Llobregat. Hem celebrat aquesta sessió plenària de manera extraordinària fora de la seu habitual de Sant Feliu de Llobregat i l’hem acollit a la sala de plens de l’Ajuntament d’Abrera. Hem comptat amb la presència de la presidenta del Consell Comarcal, del president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del director general del Memorial Democràtic, de la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, de la consellera comarcal de Memòria Democràtica, de l’alcalde d’Esparreguera, així com de diversos regidors, regidores i altres autoritats que ens han volgut acompanyar. La sessió ha començat amb la presentació dels treballs que estem desenvolupant des del mes d’abril i amb la posada en valor de la seva importància. Després hem fet una visita al cementiri i un recorregut pel municipi per explicar diversos espais d’interès històric i patrimonial".

 

"Aquest treball està impulsat per l’Ajuntament d’Abrera i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, així com amb la implicació de la nostra regidora Arantxa Galofré, que ha participat activament en el disseny i l’impuls del programa. No hem de perdre de vista l’objectiu d’aquesta trobada: recordar els fets ocorreguts el febrer de 1939 al nostre municipi, quan quinze persones van ser assassinades. És fonamental donar-los la importància que mereixen i combatre les mentides que alguns sectors propaguen sobre la dictadura franquista".

 

"Des de l’Ajuntament d’Abrera continuarem impulsant la recerca i la preservació d’aquest patrimoni històric. Volem que les víctimes afusellades al nostre terme municipal i enterrades durant 85 anys al Cementiri Vell puguin tenir una exhumació digna, i que els seus familiars decideixin i siguin acompanyats en aquest procés tan important. Hem de treballar de la mà de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal i dels ajuntaments veïns per compartir la recerca i els testimonis. Així podrem esclarir encara més uns fets que cada cop coneixem millor i entendre per què van succeir.”

 

Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona

“Aquest plenari és una mostra d’un treball en xarxa que és força singular al Baix Llobregat. No a totes les comarques es veu aquest nivell de coordinació. És una tasca que es desenvolupa des del 2016 i a la qual s’hi han anat sumant entitats, amicals i associacions d’expressos. No només es tracta d’actualitzar i estudiar el passat de cada municipi, la Segona República, el cop d’estat, la Guerra Civil, el franquisme i el postfranquisme, sinó també de fer-lo visible a través d’espais de memòria com el cementiri i les fosses d’Abrera. Moltes de les persones afusellades no provenien de l’àmbit polític. Hi havia dones que simplement anaven a visitar els seus marits empresonats a la Model i que també van acabar sent afusellades al cementiri vell. Aquesta és una realitat que hem d’explicar. És molt important que el jovent, el professorat i l’alumnat de secundària coneguin aquests fets. No parlem només d’una pàgina d’un llibre d’història, sinó de la seva pròpia història, la del seu municipi. En un moment en què proliferen discursos neofranquistes i desinformació a les xarxes socials, hem d’explicar la veritat amb rigor. No fem nostàlgia del passat, sinó que posem blanc sobre negre el que va passar per construir un present i un futur més conscients".

 

"Des de la Diputació de Barcelona treballem amb els 311 municipis de la demarcació per impulsar espais de memòria, accions formatives i exposicions itinerants, com la de la Segona República o la de la Generació TOP. També oferim la possibilitat que cada municipi disposi d’un plafó específic sobre la seva història. Enguany hem destinat 30.000 euros perquè els instituts puguin visitar espais de memòria de la demarcació. Els ajuntaments poden sol·licitar el suport per finançar el transport dels grups escolars i facilitar així aquestes visites pedagògiques".

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica

“Vull felicitar totes les entitats que formen part de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. És una iniciativa única a Catalunya, perquè integra els ajuntaments de la comarca i, sobretot, les entitats memorialistes, que són fonamentals per preservar la memòria i garantir que els fets del passat no es repeteixin. Aquesta xarxa compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, fet que ens dona força i ens permet impulsar projectes com l’obertura de les fosses al cementiri vell d’Abrera. Aquest treball conjunt ens fa més forts i ens permet avançar en la recuperació i la dignificació de la memòria democràtica”.

 

Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

“La valoració és molt positiva. La presència de representants institucionals i d’entitats és l’evidència que aquest acte és significatiu i que la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat és viva i activa. La participació de les institucions no és simbòlica, sinó real i directa. El Consell Comarcal, la Diputació, la Generalitat i els ajuntaments hi treballen activament, i les entitats hi aportem recerca, coneixement i col·laboració constant. Aquesta implicació conjunta demostra que hi ha vitalitat, compromís i continuïtat en la feina que estem fent.”

Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

“Aquest plenari és molt rellevant. Es tracta d’una trobada anual on posem en comú la feina que desenvolupem les corporacions municipals, el Consell Comarcal, el Memorial Democràtic, la Diputació de Barcelona i, sobretot, les entitats de la societat civil.. La memòria democràtica no només aborda la repressió franquista, sinó també etapes d’aprofundiment democràtic com la Segona República i les lluites antifranquistes. Parlem de la veu de la gent, de l’activisme i de la construcció col·lectiva de la democràcia".

 

"Vivim un moment en què hi ha grups polítics i corrents de pensament que qüestionen o menystenen els valors democràtics. Per això hem d’estar alerta. La democràcia no és permanent per si sola; necessita compromís i defensa activa. També hem de tenir una mirada transgeneracional. Hem de transmetre a les persones joves els valors de lluita pels drets i les llibertats que hem heretat. La democràcia no és un fet garantit per sempre: si no es defensa, pot retrocedir.”

 

 

Durant l’inici formal del plenari, Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la XMD, ha presentat la Memòria 2025, fent balanç de les accions desenvolupades al llarg de l’any passat. Per la seva banda, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lídia Muñoz, ha exposat el Pla d’Activitats 2026, amb noves línies de treball centrades en la divulgació, la recerca i la implicació dels centres educatius.

Un dels moments centrals de la sessió ha estat la intervenció de la doctora en Història Contemporània, Carlota Vidal, que ha presentat la ponència 'Generacions TOP: memòria en acció des del territori'. Vidal ha defensat el paper de les exposicions com a dispositius culturals de divulgació i reparació davant l’onada reaccionària, i ha explicat com aquest projecte articula testimonis orals, materials històrics i iniciatives com visites escolars i la Biblioteca Humana. La proposta, segons ha assenyalat, ofereix un model replicable al Baix Llobregat per convertir la memòria en una eina d’acció democràtica sostinguda.

Després d’un debat obert amb els i les assistents i una pausa, la jornada ha continuat amb una explicació dels treballs d’excavació i exhumació de les dues fosses de la Guerra Civil del 19 de febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera. El regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat, Xavier Rota, la 1a Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament d'Abrera, Giulia Mirto, i el tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d'Abrera, Gerard Bidegain, han detallat l’abast de la intervenció arqueològica, els objectius de dignificació i els protocols seguits.

Posteriorment, els participants s’han desplaçat fins al Cementiri Vell, amb comentaris sobre els espais de memòria democràtica del nucli antic d’Abrera a càrrec del tècnic municipal. La visita comentada a les fosses del febrer de 1939, guiada pels regidors i regidores, ha permès conèixer de primera mà l’estat dels treballs i la importància històrica i simbòlica de la intervenció. L’acte ha finalitzat al mateix cementiri, amb el compromís compartit per continuar impulsant polítiques públiques de memòria democràtica al Baix Llobregat.